Equinoterapia

NOM DEL PROJECTE: MIRANT EL MÓN  AMB UNS ALTRES ULLS 

INICIATIVA I PROJECTE A CÀRREC DE :  MÒNICA ESCUDERO

HORARIS: De dilluns a dijous, de 9 a 13:30 durant el curs escolar.

Montar es…

Avanzar sentado…
D
escansar la mente…
E
scuchar el cuerpo…
¡Mirar el mundo con otros ojos!
(Edith Gross)

_

L’EQUINOTERÀPIA

L’equinoteràpia, concretament l’hipoteràpia, es pot considerar una teràpia integral, que compleix funcions fisioterapèutiques i ofereix amplis beneficis en l’àrea psicològica, utilitzant el cavall com a instrument mediador. Es tracta del contacte de l’usuari amb el cavall a través de la munta a cavall sense cadira, només amb un “sudadero” i un “cinchuelo” per agafar-se quan estigui a dalt, sempre amb el suport del tècnic es puja amb l’usuari per aguantar-lo per darrere i agafa confiança mica en mica.

Aquesta teràpia pot anar dirigida a adults o infants amb diverses discapacitats, ja siguin mentals o físiques.

Pony Club Empordà és una hípica que disposa d’espais per tenir cavall propi i tres pistes per muntar. Aquesta hípica està ubicada en un entorn molt favorable per dur a terme aquest projecte, està al mig del camp, hi ha molta tranquil·litat, i sobretot hi han més animals com gats i gossos. És un contacte molt proper amb la natura.

El que pretenem és veure els efectes positius a través d’aquesta intervenció a sobre del cavall i del contacte amb la natura en adults amb discapacitat intel·lectual, TEA o Síndrome de Down.

L’usuari s’adapta al moviment del cavall sense fer cap acció de la seva part, aprofitant la calor corporal, els impulsos rítmics i el patró de locomoció tridimensional del cavall. També ajuda a la normalització del to muscular, l’equilibri, la coordinació psicomotriu, la simetria corporal i exercicis d’estimulació neuro-sensorial per incrementar la sinapsi neuronal i la plasticitat cerebral. Seguint a Ernst i a De la font, es considera que la hipoteràpia facilita l’estimulació i la reeducació de patrons motors, així com també la normalització de reflexos posturals.

La necessitat social de fer aquesta intervenció és perquè en molts centres no tenen l’oportunitat de poder fer hipoteràpia i no saben de la importància a l’hora de progressar en els objectius que es proposen els professionals amb els usuaris.

1.MARC TEÒRIC

Dades estadístiques

Ionatamishvili va realitzar en el 2003 un estudi en 100 nens paralítics cerebrals en edats compreses entre 3 a 14 anys, la meitat va ser tractat amb procediments de fisioteràpia convencionals i l’altra amb equinoteràpia. Sotmesos a una valoració sistemàtica va trobar una evolució significativament més favorable en el grup que va desenvolupar la equinoteràpia. Ja Tauffkirchen, al 1978 en un estudi comparatiu en 27 casos de paràlisi cerebral, havia arribat a la mateixa conclusió. Mc Gibbon en 1998, avaluant els efectes de 8 setmanes de equinoteràpia en un grup de persones afectades amb paràlisis cerebral, va demostrar un increment en l’eficiència física i en la coordinació motora gruixuda.

2.HISTÒRIA

Durant tota la història de la humanitat el cavall ha estat al costat de l’home servint-li com a mitjà de transport, animal de treball en l’agricultura i la ramaderia, en les conteses bèl·liques, en la recreació, i ha estat inspirador d’importants obres d’art.

Des dels temps de Hipòcrates 460 A.c es fa referència als beneficis que tenia muntar a cavall per a la salut, ‘’ritme saludable de l’equitació’’; Diderot en la seva Enciclopèdia explicava que la unitat genet-cavall estimula un continu moviment muscular que influencia a tot el cos, Giuseppe Benvenuti (1772) fa referència a l’activa funció terapèutica del cavall, Joseph C. Tissot (1782) tracte exhaustivament els efectes dels moviments del cavall sobre el genet Chassaignac (1875) neuròleg francès referia que l’ocupació del cavall millorava l’equilibri , el moviment articular i el control muscular dels seus pacients. Són molts els reportis en la literatura durant els segles XVI, XVII, XVIII, sobre els beneficis de l’equitació.

Les guerres mundials amb la seva aportació de persones discapacitades necessitades de rehabilitació van contribuir a la generalització d’aquest procediment terapèutic alternatiu. Al final de la Primera Guerra Mundial a Gran Bretanya, Olive Sands, una dama anglesa que treballava com a voluntària, va posar els seus cavalls a la disposició de l’Hospital Ortopèdic de Oswentry (1901) per beneficiar als pacients i va donar molt bons resultats. En 1917 es funda el primer grup d’equinoteràpia per atendre el gran nombre de ferits de la Primera Guerra Mundial a l’Hospital Universitari d’Oxford.

Liz Hartal a Dinamarca als 16 anys va ser atacada de forma greu de poliomielitis i per molt temps es va veure confinada a traslladar-se en una cadira de rodes, ella practicava l’equitació abans d’emmalaltir-se i, contrari a l’opinió dels metges encarregats de la seva cura, va continuar practicant l’activitat amb l’ajuda de la seva fisioterapeuta noruega Elisabeth Bodiker. Vuit anys més tard en les Olimpíades de 1952 obté la medalla de plata en ensinistrament competint amb els millors genets del món. En pujar al podi amb dues crosses va despertar l’interès de la comunitat mèdica, més tard en 1956 en les Olimpíades de Melbourne va repetir la gesta, el seu exemple crido l’atenció de moltes persones a tot el món en relació als beneficis potencials de la equinoteràpia en la discapacitat.

A partir de 1960 es generalitza la seva ocupació de forma progressiva a Alemanya, Àustria, Suïssa, Noruega, Anglaterra i França, començant a emprar-se el terme hipoteràpia. En 1969 es funda als Estats Units la ‘’ North American Riding for the Handicapped Association (NARHA). En 1987 un grup de 18 fisioterapeutes dels Estats Units i Canadà viatgen a Alemanya a estudiar hipoteràpia, i a partir de llavors s’estandarditza la seva ocupació, guanyant en organització en el període 1988 1992, en aquesta data es funda la American Hippotherapy Association. En 1994 s’estableix en els EU el registre nacional d’equino-terapeutes i en 1999 es reconeix l’especialitat, en l’actualitat existeixen més de 700 centres que desenvolupen l’activitat als Estats Units.

L’equinoteràpia s’utilitza en els següents casos:

  • Patologies neurològiques : paràlisis cerebral, esclerosi múltiple ,hemiplegia i poliomielitis
  • Trastorns mentals i psiquiàtrics
  • Discapacitat intel·lectual
  • Autisme
  • Síndrome de Down
  • Dificultats escolars: aprenentatge, atenció, hiperactivitat, fracàs escolar i desmotivació
  • Retràs psicomotor
  • Discapacitat auditiva, visual i sensorial
  • Problemes conductuals i d’adaptació social
  • Trastorns emocionals
  • Malalties neuro-degeneratives
  • Alteracions alimentàries: anorèxia i bulímia

 

3.OBJECTIUS

1) OBJECTIU GENERAL: Estimular a l’usuari perquè es familiaritzi amb l’entorn que li envolta.

Objectius Específics:

  • Aconseguir l’acceptació i identificació de l’usuari amb l’animal en el medi ambient.
  • Generar una atmosfera emocional propícia, basada en la confiança i el treball en equip.
  • Aprofitar la temperatura corporal de l’animal per modular el to muscular i facilitar la relaxació del pacient.

2) OBJECTIU GENERAL:  Aconseguir confiança entre l’usuari i el cavall amb el que rebrà la teràpia.

Objectius Específics:

  • Facilitar els patrons de moviments fisiològics
  • Millorar el control postural, la coordinació i l’equilibri
  • Enfortiment Muscular Global


3) OBJECTIU GENERAL: Elevar l’autoestima cap a l’assoliment de la independència amb al maneig i control del seu cavall.

Objectius Específics:

  • Aconseguir que l’usuari sigui independent en el maneig i control del cavall.
  • Dominar la postura correcta del genet durant la munta.